Programacions: i això per què?

Cada estiu la mateixa història!: una lluita entre el que em diuen que haig de fer i el que crec que haig de fer. Que no és pas el mateix. Em demanen (el Departament, Inspecció, la directiva del meu insti) que faci això que en diuen "programacions". Què són? No ho sé: una menjada de tarro impressionant que mai ha servit per res i que treu temps, molt de temps, al que sí que és realment útil: formar-se, posar-se al dia en TICS i TACS, llegir novetats i preparar activitats per al que realment importa, que és, sens dubte, que els meus alumnes (siguin quins siguin i de l'edat que siguin) millorin la seva competència lingüística i, si pot ser, que millorin com a persones.

Doncs apa: a perdre temps... Aquest any em toca barallar-me amb un nou model de programació (ens l'havien canviat feia poquíssim!) i amb tot aquest argot insuportable que no aconsegueixo dominar, per més anys que passin: objectius, seqüència didàctica, avaluació sumativa, indicadors, dimensions, nivells...

Dec ser idiota. No entenc res. I no hi ha manera d'aconseguir moure'm amb comoditat en aquest galimaties insuportoble que mai ha servit per res.

Ara estic amb les competències bàsiques. Són tan lògiques i de sentit comú que em sento estúpida quan anoto que aquí i allà treballaré aquesta competència o l'altra. No ho sé, digueu-me sobrada si voleu, però no se m'acudiria ensenyar res (ni tan sols ensenyar a caminar al meu futur fillol) sense tenir en compte això que uns savis n'han anomenat competències bàsiques. És que ho trobo tan estúpid, tan vergonyosament simplificador, que acaba sent complicat de collons i no me'n surto.

No ho sé... Sempre he ensenyat a llegir, a escriure, a parlar i a entendre (a tots nivells i en totes situacions) i em sembla que sempre ho he fet prou bé. Vull dir que els meus alumnes cada dia a classe aprenen alguna cosa nova (a vegades he pensat amb previsió què havien d'aprendre i, sovint -molt sovint- no) i  a final de curs sempre tots han acabat sent més competents llegint i escrivint que no a principi de curs, i sempre he estat justa valorant el seu aprenentatge i les ganes que hi han posat. Atenent, sempre, sense haver-hi de rumiar gaire, tots els meus alumnes per igual, aquells que avancen i aquells que no, els motivats i els desmotivats, els d'altes capacitats i els d'amb dificultats d'aprenentatge (n'haig de dir així, no, d'uns i d'altres?).

Per què haig de perdre tant de temps programant, omplint fulls que mai ningú no es llegirà (repeteixo: ningú, ni jo), quan tinc tantes coses per aprendre????