Un dia per a la casa (neteja, ordre, roba, congelador, nevera, compra, rentadores, planxa...). Un altre dia per a la feina de l'insti (programar, corregir, preparar classes, estudiar, enviar e-mails...). Un darrer dia per a la família i l'oci (passejar, badar, fer excursions, anar al cinema...). I no: resulta que els caps de setmana vulgaris són de dos dies. Llavors, o deixo una cosa o deixo l'altra. No hi ha més.
Aquest cap de setmana he dedicat el dissabte sencer a la cosa "marujona". Per aquest ordre: rentadora comprar carn i fruita, congelar, fer lavabos, netejar sabates, estendre roba, rentadora, ordenar pis, dinar, pastís, supermercat, sopar, planxa. I el diumenge l'he volgut dedicar a la família: esmorzar i diari a la cafeteria del barri amb el meu home i sortida amb fills i germans a la muntanya.
Què m'ha quedat? Doncs no he corregit ni una sola redacció, no he preparat cap classe i demà vaig a l'insti amb una mà a cadascun dels. I ara no tinc esma per res, ni tan sols per escriure amb certa dignitat aquestes quatre línies. Me'n vaig a dormir amb la sensació d'haver fracassat, altra vegada. Ser dona és una merda. No es pot ser persona, mare de família i professora alhora. Ho tinc claríssim.
Quina enveja que em fas! Com a mínim no et desagrada ser "marujona". Jo em demano ser home la propera vida. Decidit!!
ResponEliminaBona idea, Imma! Jo també em demano ser home. Però... no pot ser en aquesta vida?
ResponElimina