Però fa unes setmanes vaig començar a pensar que em feia falta deixar anar les paraules que em borbollogen tot el dia pel cap. Val més deixar-les anar que retenir-les. Val més que bullin i es vessin que no que dormin perquè el foc de l'olla s'ha apagat. Els pensaments a dins tumoritzen, s'enquisten, fan molt de mal. Alliberem-les i fem-les servir.
Tinc coses per dir, per explicar i per raonar. I per compartir. Treballo i visc en un món que ha de ser motiu de reflexió constant, que no funciona només a còpia del remaleït "sempre s'ha fet així". L'educació dels nostres nanos i la feina d'ensenyant ha de ser repensada i analitzada a diari. El món, la vida, és canviant i refotudament imprevisible: com pugem les personetes que hauran de tirar aquest món endavant ha de ser objecte d'estudi i de revisió, per part de tots els qui en som responsables, pares, docents, monitors i entrenadors, polítics (sí, sí, també en sou responsables!) i teixit associatiu.
Torno, doncs, a la càrrega. Des d'una nova dimensió (institut nou, fills crescudets, noves experiències i un parell d'anys més a l'esquena i al cap) reemprenc aquest bloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada